De camí a Castelló per la vora de la mar… en 1908
T'imagines anar d'Almenara a Castelló en burro per la platja, sense interrupcions? En 1908 no era un somni: era la realitat d'un litoral continu d'arena fina.
T'imagines anar d'Almenara a Castelló en burro i per la vora de la mar? En 1908 això no era un somni, era la realitat.
El nostre litoral era un ecosistema continu de dunes i arena fina que unia Castelló amb Sagunt sense interrupcions. No hi havia talls, ni ports bloquejant el pas, ni espigons trencant el corrent. Érem un arenal immens ple de vida.
Recordar com érem no és nostàlgia: és la prova que l'equilibri natural és possible.
Recordar com érem no és només nostàlgia. És la prova que l'equilibri natural és possible, perquè va existir. I és el que hem d'exigir que es recupere.
La memòria del poble és també una eina de defensa: ens recorda que la platja d'ara no és "la de sempre", sinó la que queda després de dècades de pèrdua. I que es pot aspirar a molt més.
Aquest article és una versió ampliada del que vam compartir a @platjadalmenara.
Suma't a la defensa de la platja
T'ha semblat interessant? Açò el fa el poble. Suma la teua veu — és gratuït.
Suma't ara